EL DELICTE D’ENSENYAR A PENSAR

Hem patit l’arraconament de l’assignatura de Filosofia, l’atac ferotge a l’ensenyança i dignificació del valencià, el qüestionament de l’escola pública. Pensàvem de fet, vist l’increment grotesc dels arguments absurds i les crítiques desbaratades, que la cosa ja no podia anar a més. Però ens equivocàvem. Ens esperava una nova caricatura de l’oposició del Partit Popular a la gestió de l’Educació per part del Govern del Botànic: la trista i vergonyosa campanya “No a l’adoctrinament a les aules» que posa una vegada més el focus d’odi polític en l’ensenyament, però fent un perillós pas més, posar en dubte la professionalitat dels docents.

La campanya, impulsada pel Partit Popular, desacredita tot un sistema educatiu i els seus professionals que, lluny de ser reconeguts i respectats, són perseguits i atacats amb una clara incitació a l’odi. Un professorat que, a més a més, és bàsicament el mateix que hi havia quan manava el PP, perquè, com tots sabem, es guanyen la seua plaça amb oposicions. Resulta que, després de 20 anys seleccionant treballadors per als sistemes educatius públics, el Partit Popular encara dubta de la seua professionalitat, independència, capacitat, objectivitat o compliment dels objectius curriculars dels plans d’estudis aprovats pel Ministeri, gestionat també, pel PP.

Sembla que pensar s’està posant de moda, i hi ha a qui no li agrada. El nostre sistema educatiu no és l’ideal, però com a societat hem d’exigir una formació integral de persones lliures amb curiositat, sensibilitat artística, respecte per la natura i adquisició d’un mètode per interpretar el món i viure’l amb plenitud. Aconseguir-ho, demana convidar els alumnes a pensar i a disposar d’un esperit crític. Es tracta precisament, d’habituar els alumnes a examinar, a debatre, a qüestionar, a ser respectuosos amb els altres, a entendre’ls millor, a dialogar des de la discrepància i a rebutjar la violència.

Encara que alguns s’encaboten en posar-ho en dubte, els nostres mestres i professors tenen la vocació d’aportar als alumnes eixes competències que els permeten desplegar totes les seues potencialitats. Les escoles no poden ni han de viure al marge de la realitat. Al contrari, han d’abordar-la i d’utilitzar-la com a recurs pedagògic. Fins i tot quan aquesta realitat és dura i desagradable, amb l’afany de treballar per un món millor i d’assolir els valors de democràcia, solidaritat, tolerància i diàleg. Convertir això en possible delicte és trencar un sistema de confiança, convivència i respecte. La caça de bruixes que s’ha iniciat és injusta i perillosa. En política, no tot s’hi val.

L’objectiu macabre és judicialitzar, trencar la relació entre alumnes i mestres, posar les famílies contra els docents. Just aquells, el Partit Popular, que al llarg de molts anys, van dinamitar els fonaments de l’educació pública. Ara que s’intenta penalitzar la llibertat d’ensenyament no hem d’oblidar els anys d’escoles sense fer, els xiquets i xiquetes en barracons, les classes sense calefacció. No hem d’oblidar que mentrestant, els governants es repartien els 1.000 milions de sobrecostos per a la construcció de col·legis públics valencians, aquella la trama Ciegsa que ens va avergonyir com a territori.

Hi ha qui pretén trencar la pau social i educativa. Tenim el deure de no permetre-ho. No hem de permetre que l’objectiu polític siga l’escola. No hem de permetre que s’ataque a qui ensenya a pensar i a qüestionar. No hem de permetre que es devalue el valor social del professorat i la seua gran tasca docent. Seguim reclamant respecte a la llibertat d’ensenyament.

La societat del futur que volem és compromesa, crítica i lliure. Justament eixa que al Partit Popular tant li molesta.

Marta Escudero

Portaveu del grup municipal Compromís-ERPV

About Author

Connect with Me:

Afegir Comentari